M1.862 - PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 1

Públic

Descripció de l’activitat

Aquesta actuació estava prevista com a complement de la construcció compartida de normes de convivència i tenia com a finalitat treballar habilitats socioemocionals i estratègies de resolució de conflictes a través de dinàmiques de role-playing. La proposta consistia a presentar a l’alumnat situacions quotidianes pròpies del context de 1r d’ESO, com ara conflictes entre companys, malentesos, exclusions o faltes de respecte, perquè poguessin representar-les, analitzar les emocions implicades i buscar formes alternatives de resoldre-les de manera assertiva.

Tot i que l’activitat estava planificada, finalment no es va poder implementar amb els grups de 1r d’ESO. Durant el període previst per al seu desenvolupament es van produir diverses circumstàncies organitzatives que van dificultar trobar espais disponibles dins les hores de tutoria. Entre aquestes situacions hi havia la coincidència amb xerrades externes, sortides i excursions dels grups, jornades de vaga i altres activitats del centre. A més, en alguns casos es va considerar prioritari recuperar continguts o hores lectives afectades per aquestes incidències.

Objectius

• Millorar la comunicació assertiva de l’alumnat
• Aprendre estratègies de resolució pacífica de conflictes.
• Reduir les respostes impulsives davant situacions conflictives.
• Desenvolupar habilitats d’empatia i comprensió de diferents punts de vista.
• Afavorir la reflexió sobre les emocions presents en els conflictes quotidians.

Reflexió personal fonamentada teòricament i amb caràcter crític

El fet de no haver pogut implementar aquesta activitat em va generar certa decepció, ja que era una de les propostes que més il·lusió em feia desenvolupar. Considerava que les dinàmiques de role-playing podien oferir una oportunitat molt valuosa perquè l’alumnat experimentés situacions de conflicte des d’una perspectiva diferent i pogués treballar aspectes com l’empatia, la comunicació assertiva i la regulació emocional de manera vivencial.

Malgrat això, aquesta situació també m’ha permès reflexionar sobre una realitat molt present als centres educatius: la dificultat de trobar espais estables per desenvolupar actuacions preventives relacionades amb la convivència i el desenvolupament socioemocional. Sovint, aquest tipus de propostes han de conviure amb les necessitats acadèmiques, les activitats complementàries, les sortides o altres esdeveniments que formen part de la vida del centre.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la pràctica psicopedagògica no depèn únicament de la qualitat de les activitats dissenyades, sinó també de factors contextuals i organitzatius que poden condicionar la seva implementació. En aquest sentit, considero que una de les competències més importants que he començat a desenvolupar durant les pràctiques és la capacitat d’adaptació i flexibilitat davant els canvis i les limitacions reals del context.

Avaluació de la intervenció

L’activitat no s’ha pogut avaluar directament perquè no es va arribar a implementar. Tot i això, la situació ha permès identificar una de les principals limitacions del projecte: la dificultat de disposar de temps suficient per desenvolupar totes les actuacions previstes dins la temporalització establerta.

A partir d’aquesta experiència, considero que en futures intervencions seria recomanable planificar activitats d’aquest tipus amb més marge temporal o preveure possibles alternatives en cas que apareguin incidències organitzatives que dificultin la seva implementació.

Observacions personals

Una de les principals reflexions que extrec d’aquesta situació és que, moltes vegades, els projectes educatius no es desenvolupen exactament com han estat planificats inicialment. Tot i la frustració inicial que em va generar no poder implementar una activitat que considerava especialment interessant, també he après que formar part d’un centre educatiu implica adaptar-se constantment als canvis i a les prioritats del context.

A més, aquesta experiència m’ha fet valorar encara més la importància de la planificació flexible i de la capacitat de reajustar objectius quan les circumstàncies ho requereixen. Entenc ara que una intervenció psicopedagògica no es defineix únicament per les activitats que s’arriben a realitzar, sinó també per la capacitat de prendre decisions ajustades a la realitat del centre i a les necessitats del moment.