Descripció de l’activitat

Durant la setmana del 18 al 22 de maig, vaig continuar fent el seguiment de la implementació dels acords de convivència elaborats pels grups de 1r d’ESO. En una de les visites a l’aula de 1rE, vaig observar que els cartells de convivència elaborats durant les sessions anteriors ja no es trobaven penjats a la classe. Aquesta situació em va cridar l’atenció, ja que una de les finalitats de la intervenció era que aquests materials es convertissin en una eina de referència i suport dins el dia a dia de l’aula.

Davant d’aquesta situació, vaig decidir parlar amb el tutor del grup per saber què havia passat. Durant la conversa em va explicar que alguns alumnes havien arrencat o llençat els cartells, fet que havia provocat que deixessin d’estar presents a l’aula. A més, també vam comentar les dificultats de convivència que continuaven apareixent al grup i la complexitat de mantenir alguns dels acords treballats durant les sessions de tutoria.

Objectius

• Fer seguiment de l’ús dels acords de convivència dins l’aula.
• Identificar dificultats en la consolidació dels materials elaborats.
• Recollir informació sobre l’evolució del clima de convivència del grup.
• Reflexionar sobre les limitacions i fortaleses de la intervenció realitzada.

Reflexió personal

He de reconèixer que inicialment aquesta situació em va generar certa decepció. Després de les sessions realitzades amb l’alumnat i de la implicació que alguns havien mostrat durant l’elaboració dels cartells, veure que havien desaparegut em va fer qüestionar fins a quin punt la intervenció havia tingut l’impacte esperat.

No obstant això, després de parlar amb el tutor, vaig entendre que aquesta situació també formava part de la realitat dels centres educatius i de la complexitat dels processos de canvi. El fet que els cartells haguessin estat retirats no significava necessàriament que el treball realitzat no hagués tingut valor, sinó que posava de manifest que els canvis relacionats amb la convivència són processos lents, que requereixen continuïtat i seguiment constant.

A més, tenint en compte que 1r E era un dels grups que havia presentat més dificultats de convivència, impulsivitat i manteniment de les normes, aquesta situació també em va fer reflexionar sobre la dificultat de consolidar canvis estables en aquells grups que necessiten un acompanyament més intensiu i continuat. Sovint, des de la teoria es plantegen intervencions que poden semblar senzilles d’implementar, però la realitat dels grups és molt més complexa i condiciona els resultats obtinguts.

Evidències

L’evidència principal d’aquesta actuació és l’observació directa de l’aula de 1r E, on es va constatar l’absència dels cartells elaborats durant les sessions anteriors. També constitueix una evidència rellevant la conversa mantinguda amb el tutor del grup, que va permetre contextualitzar la situació i conèixer millor les dificultats de convivència que encara persistien.

Avaluació de la intervenció

Aquesta situació evidencia que l’impacte de la intervenció no ha estat igual en tots els grups. Mentre que en algunes classes els materials continuaven presents i s’utilitzaven com a referència, en aquest grup concret no es va aconseguir mantenir-los en el temps.

Malgrat això, considero que aquesta observació també ha estat útil per avaluar de manera realista la intervenció. Ha permès identificar la necessitat de reforçar el seguiment dels acords de convivència i de buscar estratègies que afavoreixin una major implicació de l’alumnat en la conservació i ús dels materials elaborats.

Observacions personals

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que els resultats d’una intervenció no sempre són els esperats i que precisament les dificultats també formen part del procés d’aprenentatge professional. Més que interpretar aquesta situació com un fracàs, la considero una oportunitat per reflexionar sobre les limitacions de les actuacions puntuals i sobre la importància de la continuïtat dins el treball de convivència.

També m’ha fet prendre consciència que, moltes vegades, els petits canvis són difícils d’observar a curt termini i que la tasca psicopedagògica implica acceptar la complexitat dels contextos educatius i continuar buscant estratègies d’acompanyament ajustades a les necessitats reals dels grups.