Últimes reflexions
Quan penso en tota l’experiència de les pràctiques, m’adono que el canvi més important no ha estat tant allò que he fet, sinó la manera com ara entenc la psicopedagogia. Abans de començar les pràctiques, associava aquesta professió principalment amb l’orientació educativa, l’atenció individualitzada o la intervenció davant dificultats concretes. Avui la veig com una disciplina molt més àmplia, tot actuant en les persones, en els grups i en les dinàmiques dels centres educatius.
Al llarg d’aquestes setmanes he pogut comprovar que molts dels temes que treballem al màster no són conceptes aïllats, sinó que apareixen constantment en la realitat dels centres. Aspectes com l’atenció a la diversitat, la convivència, la inclusió, el treball en equip o l’acompanyament emocional no són temes independents, sinó dimensions que es relacionen entre si i que requereixen una mirada global per poder ser enteses i abordades.
Aquest pràcticum també m’ha ajudat a valorar la importància de la reflexió professional. He entès que intervenir no és només actuar, sinó també observar, analitzar, qüestionar-se decisions i revisar constantment la pròpia pràctica. En aquest sentit, considero que les pràctiques han estat l’espai on molts dels continguts treballats durant el màster han adquirit un significat real.
Tanco aquesta etapa amb una mirada més crítica, madura i conscient sobre la professió.


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.