Presentació del problema i possible millora

A partir de l’anàlisi de la realitat de l’Institut Maria Rúbies, un centre públic d’alta complexitat amb una gran diversitat sociocultural i heterogeneïtat a l’aula, s’ha identificat com a necessitat prioritària la millora de la convivència a 1r d’ESO.

Aquesta detecció s’ha basat tant en l’observació directa de les dinàmiques d’aula com en les aportacions de la psicopedagoga i la coordinació d’ESO. Tots aquests agents coincideixen en la presència habitual de conflictes entre iguals, faltes de respecte cap al professorat i dificultats en la regulació emocional i la gestió autònoma dels conflictes.

Cal tenir en compte que aquesta situació es produeix en un moment especialment delicat: el pas de primària a secundària. Aquest canvi implica noves exigències acadèmiques, una organització diferent i una major demanda d’autonomia, factors que sovint accentuen mancances en hàbits d’estudi i habilitats socials, i que acaben repercutint en el clima d’aula.

Davant d’aquesta realitat, es planteja una intervenció psicopedagògica amb un enfocament preventiu, participatiu i col·laboratiu. La proposta es concreta en tres línies principals:

  • La construcció compartida de normes de convivència entre alumnat i professorat,
  • La implementació de tallers de role-playing per treballar habilitats socioemocionals i resolució de conflictes,
  • Un seguiment tutorial sistemàtic per consolidar els aprenentatges i acords.

L’objectiu és doble: millorar el clima de convivència i reduir els conflictes, alhora que es fomenta la responsabilitat de l’alumnat en la gestió del seu comportament i en la creació d’un entorn respectuós i inclusiu.

Finalment, considero clau la implicació activa del professorat i la coordinació entre tots els agents educatius, així com el paper protagonista de l’alumnat. Des d’aquesta perspectiva compartida, es pot avançar cap a una millora real i sostinguda del clima escolar.

Entrada similar

Deixa un comentari