Descripció de l’activitat

Durant la setmana del 25 al 29 de maig, coincidint amb els darrers dies de les meves pràctiques, vaig assistir a una de les reunions setmanals de tutors de 1r d’ESO, en la qual també participaven la coordinadora de nivell i la psicopedagoga del centre. Aquesta reunió va servir per compartir observacions sobre l’evolució dels diferents grups i valorar aspectes relacionats amb la convivència, el funcionament de les aules i el seguiment dels acords treballats durant les setmanes anteriors.

Aprofitant aquest espai de coordinació, es va comentar la utilitat dels cartells de convivència elaborats per l’alumnat i la seva presència dins les aules. Les aportacions dels tutors em van permetre obtenir una visió més global de l’impacte que havia tingut la intervenció i observar diferències significatives entre grups.

Objectius

• Fer seguiment de l’ús dels acords d’aula després de la seva implementació.
• Identificar dificultats en la consolidació de les normes consensuades.
• Analitzar la implicació dels docents en el seguiment de les mesures adoptades.
• Valorar l’evolució del clima de convivència als diferents grups.

Reflexió personal

La reunió em va permetre confirmar una idea que ja havia anat observant durant les setmanes d’implementació: una mateixa intervenció pot tenir resultats molt diferents segons el grup i segons la implicació dels adults que l’acompanyen.

Durant la reunió es va posar de manifest que l’evolució dels grups havia estat desigual. En el cas de 1r A, la tutora va valorar molt positivament alguns dels materials elaborats durant la intervenció. Va destacar especialment la utilitat del cartell dels passos a seguir quan es té un dubte, ja que havia ajudat a fomentar una major autonomia de l’alumnat i a reduir algunes interrupcions durant les explicacions. Segons la seva percepció, els alumnes havien anat interioritzant progressivament aquesta pauta i, en alguns moments, consultaven primer el cartell abans de demanar ajuda directament al professorat.

En el cas de 1r B, la tutora va comentar que la situació general s’havia mantingut força similar a la d’inici de la intervenció. Tot i això, considerava que alguns alumnes sí que havien interioritzat alguns dels missatges treballats i que els cartells els servien com a recordatori de certes normes de convivència, mentre que en altres alumnes els canvis havien estat pràcticament inexistents.

Pel que fa a 1r C, la tutora va valorar positivament el fet de disposar d’un espai específic per treballar la convivència. Segons la seva percepció, els alumnes mostraven una mica més de predisposició a reflexionar sobre els conflictes quan es feia referència als acords consensuats pel propi grup. Tot i que continuaven apareixent situacions conflictives puntuals, considerava que alguns alumnes havien desenvolupat una major consciència sobre les conseqüències de determinades conductes.

En el cas de 1r D, es va destacar especialment la utilitat dels materials visuals elaborats durant les sessions. La tutora comentava que, en alguns moments, els alumnes feien referència als cartells de manera espontània i que aquests havien ajudat a recordar certes normes de funcionament sense necessitat de la intervenció constant del professorat.

En canvi, també es van comentar situacions menys positives. En una conversa mantinguda amb el tutor de 1r E, vaig saber que els cartells de convivència havien desaparegut de l’aula després que alguns alumnes els haguessin arrencat o llençat. Aquesta situació evidenciava les dificultats de consolidar aquest tipus d’actuacions en grups amb majors problemes de convivència i regulació del comportament.

Una altra qüestió que em va fer reflexionar va ser la diferència en el grau d’implicació dels docents. Vaig tenir la sensació que les classes on els tutors i professors havien continuat utilitzant els acords d’aula com a eina de referència eren també aquelles on els materials havien tingut una major continuïtat. Aquest fet coincidia amb les impressions que ja havia recollit durant la reunió de validació de la primera actuació, on alguns docents es mostraven especialment interessats en el projecte mentre que d’altres adoptaven una actitud més passiva.

Des d’una perspectiva psicopedagògica, aquesta experiència reforça la importància de la coherència educativa i del treball coordinat entre professionals. Tal com assenyala la literatura especialitzada, les actuacions relacionades amb la convivència tenen més possibilitats d’èxit quan existeix una línia comuna entre els adults que intervenen amb l’alumnat i quan les mesures adoptades es mantenen en el temps.

Avaluació de la intervenció

La valoració d’aquesta fase de seguiment és positiva perquè ha permès identificar tant fortaleses com limitacions de la intervenció. D’una banda, s’ha observat que alguns grups continuen utilitzant els materials elaborats i que els tutors els incorporen en situacions concretes de convivència. D’altra banda, també s’ha constatat que la continuïtat dels acords no és igual a totes les classes i que la seva consolidació depèn en gran mesura del seguiment realitzat pels adults.

Aquests resultats suggereixen que les actuacions de convivència necessiten continuïtat i espais de seguiment estables per poder generar canvis més consolidats en les dinàmiques dels grups.

Observacions personals

Aquesta reunió va ser especialment significativa perquè em va permetre observar els resultats de la intervenció des d’una perspectiva més global. Més enllà dels materials elaborats o de les activitats realitzades, vaig poder comprendre que el factor que sembla tenir més influència en la consolidació dels canvis és la continuïtat del treball realitzat pels adults.

Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que la convivència no es construeix a través d’activitats puntuals, sinó mitjançant un treball sostingut en el temps, coherent entre professionals i adaptat a les necessitats específiques de cada grup. Considero que aquesta ha estat una de les reflexions més valuoses que m’emporto del pràcticum i una de les que més m’apropa a la realitat de la intervenció psicopedagògica dins els centres educatius.